GRACIES A TOTS

Són les 20´30 del 24 de juliol del 2009, nervis i tensió es respiren en l'ambient. En l'escenari Toni Gómez, Javi Martínez, Rafa Latorre i els percussionistes col·loquen la disposició de cadires, faristols i instruments de percussió en l'escenari. De la sala de calfament ix un corredor fred que conduïx a l'escenari del Rodahall, Xavi (el del cafete) ordena un a un als músics perquè l'eixida a l'escenari es realitze amb orde i elegància.
L'última a eixir és Maria Gascó. És l'hora de començar, l'espiker presenta a la banda, aplaudiments expectants. Comencem per Suspiros de España, els músics tenen per primera vegada contacte amb l'acústica del Rodahall. Al finalitzar vam afrontar l'obra obligada del concurs "Vientos". Recorde molt bé el solo de Mariano a l'inici amb un so pur, net i el seu diminuendo al final del primer moviment que va ser simplement impressionant, difuminant fins a l'extrem el so, "molt bé Mariano". En el segon temps arribe l'hora de l'expressivitat, el pianíssimo del començament és perfecte. La responsabilitat li correspon a Titín, que afronta un solo de dificultat màxima que interpreta de forma sublim quelcom que només pot estar a l'altura dels grans, bravo Titín. En el tercer moviment els passatges de les sincopes, canvis de compàs. És el moment de Verde el tuba. El seu solo, escrit en una tessitura altíssima és extremadament dificultós, al final del solo en la part mes difícil Lluis Verde tanca les ulls i executa el final d'una forma sublim. Aplaudiments i mes aplaudiments. M'aparte del podi i em col·loque darrere dels tubes. Juanjo Raga em comenta "estoy tocando muy agusto", "esto va como la seda".
És el moment de Vasa, les trompes, en els solos de Mayte Raga, Javi Guna, Juanillo, Maria l'expressivitat de les frases melòdiques és sensacional. En el segon temps la banda s'entrega en la interpretació d'un dels moments més bonics del concert.
Finalment Mahler, passatges rapidíssims de les fustes, executats amb una perfecta neteja, els metalls grans, amb gran caràcter.Solos de Guillem, Guna, Maria, Rafa Zanón, Titín. Alguns passatges dels clarinets els seus pianíssims eren impressionants.Final molt emocionant i emotiu, molts aplaudiments.
M'agradaria donar les gràcies a tots els músics de la Societat Musical L´Artistica Manisense pel treball i sacrifici realitzat, m'agradaria destacar la labor de Fran Minuesa. La seua ajuda tant en tasques d'organització com a suport moral han sigut molt importants per a mi.
Gràcies a tot la junta directiva encapçalada per Jesús Alcacer, que han treballat com "Titans" deixant-se la pell i la salut en este projecte.

Gracies a Jose Suñer, Jose Micó y Pablo Sanchez per els seus asesoraments musicals.
Finalment gràcies e la meua dona Conchín pel suport i la paciència d'estos últims mesos.
Gràcies a tots ells.

UN FENOMEN ÚNIC EN EL MÓN

Entenent la música com una manifestació cultural de primer ordre, podem concebre les nostres agrupacions musicals -les bandes de música- com un associacionisme popular de base, que defensa i promou tal expressió.
Les nostres bandes de música estan configurades per ciutadans que, sense ànim de lucre, treballen dia a dia en la preparació, conjunció i desenvolupament final del seu esforç a través de les seues distintes interpretacions. És evident la gran amplitud d'espai en què es projecten les nostres Societats Musicals: es dediquen a interpretar música popular o festera, en major grau música simfònica, però sempre estaran fomentant i conservant entre la ciutadania la il·lusió per mantenir les nostres tradicions i, al mateix temps, iniciar-los a conéixer i estimar la música dels grans compositors.
El fenomen valencià de bandes musicals naix des de principi del segle XIX (la Banda Primitiva de Llíria va ser fundada l’any 1819). D’aquesta manera, les bandes de música prompte es van convertir en l'únic motor de difusió musical en tota la Comunitat Valenciana; fins i tot, van existir abans de la fundació de la Banda Municipal de València, fundada l’any 1903 per Santiago Lope Gonzalo. Per contra, no és fins l’any 1943 quan Juan Lamote de Griñon funda l'Orquestra de València. Pel que fa a l'educació musical, van ser les escoles de música de les nostres bandes les que es van encarregar de transmetre aquest art i cobrir el dèficit educatiu existent. Recordem que el Conservatori de València, va ser fundat l’any 1879 per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. El Conservatori de València va ser una corporació de caràcter particular fins a la seua incorporació a l ´Estat en 1917 sent llavors l'únic centre oficial d'estudis musicals a la Comunitat Valenciana, fins a la fundació per la Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya l’any 1958 de l'Institut Musical del Sud-est, antecessor del Conservatori Superior de Música “Oscar Esplà” d'Alacant. No hem d'oblidar en cap moment que gràcies a les nostres Societats Musicals es fomenta més l'interés per la música culta. Això ha motivat que milers de ciutadans d’aquesta Comunitat troben canalitzada la seua vida professional a través de la composició, la interpretació o l'ensenyament. Músics formats en les nostres bandes de música formen part d'orquestres com la Filharmònica de Nova York, Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, Filharmònica de Berlín , Orquestra Arturo Toscanini de Milà, Orquestra del Festival de Lluerna, Orquestra de la Residència de l'Haia, Orquestra Filharmònica de Tòquio, Academy of St. Martin in the Fields, Simfònica de Londres, etc., i en la pràctica totalitat de conservatoris, bandes i orquestres professionals de tota Espanya.
En l'actualitat, el panorama valencià de bandes musicals compta amb 523 Societats Musicals, 248 escoles de música registrades, 275 escoles d'educands. Aquest fet suposa que unes 100.000 persones estan estudiant o interpretant música de banda. A aquesta circumstància favorable caldria sumar-li que en les nostres Societats Musicals hi ha uns 200.000 socis. Segons la Federació Valenciana de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FVSMCV), un de cada quatre valencians té relació amb les Societats Musicals. La dimensió del fenomen de bandes musicals a la Comunitat Valenciana és evident, però en l'actualitat no existeix per part de les institucions valencianes un reconeixement d'acord amb la transcendència del fenomen descrit. Només alguns ajuntaments responen parcialment a les necessitats d’aquest col·lectiu. Segons Pedro Rodríguez, vicepresident de la FVSMCV, “la cobertura en despeses de personal de les Escoles de Música reconegudes amb la subvenció de la Conselleria ha passat del 75% l’any 1996 al 28% l’any 2008”. Responsables educatius d'altres comunitats autònomes inverteixen per a potenciar models de societats musicals semblants a les nostres. Catalunya inverteix uns 600 euros l’any per alumne en escoles semblants a les nostres, mentre que en la nostra Comunitat és de 105 euros l’any 2008. Amb l'aprovació de la Llei Valenciana de la Música es van obrir unes grans expectatives que no s'han acomplit. Si a l'Institut Valencià de la Música, que és l'organisme encarregat de promoure la política musical del Consell, no se li ofereixen recursos, poc es pot fer. Les nostres Societats Musicals, a pesar de les dificultats, continuen fent una labor titànica darrere de la nostra cultura. Després de quasi dos-cents anys, músics, directius, socis i simpatitzants, amb el seu esforç diari, mantenen viu un fenomen cultural únic en el món.

Publicat per el periódic Levante-EMV el 26 de maig 2009

VICENT ESCRIG

Fa 50 anys va nàixer a Llíria Vicent Escrig.Vicent va realitzar els seus estudis a Llíria i València.Es va llicenciar en dret per la Universitat de València.Vicent sempre va tindre un gran compromís amb la societat civil, sobretot en l'ambit de l'esport i la música.
Va ser durant cinc anys secretari de l'històric Club Bàsquet Llíria i sis anys vicepresident de la Unió Musical de Llíria.En l'ambit autonòmic va ser durant deu anys vicepresident de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i l'any 1998 va ser nomenat President de la dita federació.Durant el seu mandat sentá les bases de la Llei Valenciana de la Música i va realitzar una labor encomiable en defensa dels interessos de les societats musicals.
En el pla professional és director de la Casa de la Cultura de l'Alfàs del Pí.Sent el principal impulsor del Festival de cine de l'Alfàs del Pí, Festival Mozartmania per a orquestres jóvens i el Festival l'Alfàs en Jazz.
Vicent és un gran amant de la música culta, per això ha realitzat en nombroses ocasions tasques d'assessorament per a l'Orquestra Nacional d'Espanya.
En la vida política Vicent Escrig és militant del PSOE des de 1985 i participá en la candidatura a l'ajuntament de Llíria en 1983.Durant els anys 2003-2007 va ser diputat en Les Corts Valencianes pel PSPV-PSOE.Des de l'any 2007 és portaveu del Grup Socialista-Bloc en l'Ajuntament de Llíria.
Esta setmana, Vicent Escrig renuncia a la seua acta de regidor de l'Ajuntament de Llíria per motius professionals.Vicent ha dedicat tota una vida al servici de la ciutadania en diferents paràmetres.Des d'este humil espai, el més sincer dels meus reconeixements.

POLÍTICA EDUCATIVA

El divendres passat 30 d'abril, caminant pel carrer Quart camí del Conservatori, entre en un quiosc per a comprar el periòdic Levante.En primera pàgina apareixien unes declaracions del President de la Diputació de València, Alcalde de Xàtiva i president provincial del Partit Popular Alfonso Rus Terol qualificant de “gilipollas” als professors que diuen “aleshores” i “gairebé” en un míting celebrat el dissabte a Xàtiva. En l'auditori, amb més de 300 persones, es trobaven el Vicepresident del Consell, Vicente Rambla, el Conseller d'Immigració, Rafael Blasco. Rus va llançar un missatge d'amenaça: "A eixos que voldrien posar-nos a nosaltres amb el cap boca per avall no anem a donar-los el gust. Anem a rematar-los, anem a rematar-los!" ,en referència als professors que encapçalen la protesta contra la política educativa del Consell.En la seua intervenció Rus també va tindre paraules despectives per als professors universitaris. "Són els que més saben. Normalment, al PSPV sempre li fa el programa electoral la Universitat. La Universitat, que cobren 800 papelorios cada mes cada un dels que està allí. Eixos que diuen: On està la crisi, si jo tots els mesos són 800 papers?".Ja en 2004 amb un acte de noves generacions va titlar els professors universitaris de "chupópteros" i "membrillos" als professors de la Universitat de València, als que va acusar de perdre el temps i de tindre sempre "la mano en el culo".Crec sincerament que estes paraules no mereixen cap contestació, elles mateixes qualifiquen la categoria del personatge i falta de respecte i tolerància cap als altres.Tampoc és l'hora d'analitzar la política educativa del Consell, de tots coneguda, que ens ha portat a la cua d'Espanya en matèria educativa.Però si m'agradaria exposar en la situació educativa que ens trobem en el nostre poble.En Llíria, a diferència d'altres pobles, (L´Eliana, Marines,Betera, etc), no disposem d'una escola infantil gratuïta de 0 a 3 anys.Açò suposa que hem de portar als nostres xicotets a escoles infantils privades(300-400 euros mensuals).Esta dada no sols suposa el gran sacrifici econòmic per part de les famílies de Llíria, si no que també és un element que potència la desigualtat social entre dones i hòmens.Una amiga em comentava en referència a este tema que pagava en l'escola infantil 400 euros i el seu salari era de 750 euros, per això moltes mares renuncien a la seua vida laboral per cuidar els seus fills.Quant a l´ ensenyança primària ens trobem en Llíria amb dos col·legis públics i quatre concertats.Tots sabem en les condicions que es troben els dos col·legis públics de Llíria, centres amb molts anys i amb una falta d'inversions alarmant.Això sí, tenim la promesa que prompte es construirà el nou col·legi Sant Vicent, de moment només promesa.Els nostres instituts de secundària són possiblement el millor exemple de la política educativa del Consell, l'Institut Camp del Túria amb la seua massificació, té instal·lacions de fa quaranta anys i el Laurona amb els seus magnífics barracons.Això sí, podem observar com a mura hi ha un cartell diversos anys que ens diu “AIXÍ TENUI EL VOSTRE INSTITUT”, però l'institut seguix sense aparéixer . Si parlem de l'Escola d'Adults situada en els baixos del pavelló Pla d´Arc, les seues instal·lacions són totes lamentables, aules sense ventilació, aules que es comuniquen sense barandats complets amb els banys, amb la qual cosa es poden imaginar les males olors etc.En Llíria “ciutat de la música” el nostre Conservatori “públic” és sostingut per les altes mensualitats que paguen els seus alumnes.No deuria el Consell apostar en Llíria “ciutat de la música”, per un Conservatori public gratuït com a Cullera, Requena, Utiel, Torrent, Catarroja, Elda, Vall D´Uxo, Carcaixent, etc. La Comunitat Valenciana s'ha col·locat com la segona autonomia espanyola amb major fracàs escolar , un 39,7%, només per darrere de Ceuta que aconseguix el 52% i ha empitjorat en 14,4 punts este índex en el període 2000-2006, segons assegura un estudi de la revista especialitzada 'Magisteri', que advertix que estes xifres "deixen al sistema educatiu valencià a la vora de la fallida".Crec que sobren mes comentaris.

L´1 DE MAIG

L'1 de maig celebrem els èxits aconseguits pels treballadors de tot el món. Cap a 1874, la idea de dur a terme accions per a aconseguir una jornada de treball de huit hores va començar a estendre's des de distints llocs i sectors dels Estats Units. Els pioners a reaccionar fueron els obrers ferroviaris, els que van dur a terme una vaga que per setmanes va involucrar a 17 estats. Al poc de temps se van anar sumant diverses altres organitzacions, creant-se en 1881 la Federació Americana del Treball (American Federation Labor, AFL), hereva de l'anterior Federació de Gremis i Sindicats.Així, la Federació Nord-Americana del Treball va acordar en el seu Quart Congrés, de 1884, realitzar una vaga general l'1 de maig de 1886.L'1 de maig de 1886, als Estats Units es van declarar 5 mil moviments laborals. Al voltant de 190 mil treballadors van iniciar la vaga i prop de 150 mil van obtindre la seua demanda amb amenaça de desocupació.A finals de maig, altres 50 mil obrers van aconseguir el reconeixement legal de la seua nova jornada de treball.Fou durant la celebració del Congrés Socialista de París de 1889, quan els socialistes europeus van decidir adscriure's de manera oficial al moviment del Primer de Maig, però ja en este congrés es rebutjava de ple la celebració d'eixa jornada a través de la vaga general i a favor de la reducció de jornada. Per als socialistes es tractava d'abandonar els llocs de treball per un dia, lo que va acabar per dotar a la jornada d'un caire festiu, passant-se en molts llocs a anomenar-se el dia de la festa dels treballadors. Esta actitud acabaria per aprofundir les divisions entre els anarquistes i socialistes europeus.La primera vegada que es va celebrar el Primer de Maig en l'Estat Espanyol, fue l'any 1890. Un any abans, en el Congrés de París de la II Internacional s'havia acordat la celebració d'una manifestació universal per a eixa jornada de maig. Mentres els socialistes, basant-se en els acords de París, desitjaven una jornada de lluita i reivindicació a través de les vies legals, els anarquistes pretenien aprofitar per a posar en pràctica el seu temut instrument de lluita : la vaga general. Un dels periòdics llibertaris de l'època, El Productor, publicava un manifest en què es llegia : «La llibertat no es demana ; es pren [...]. La jornada de huit hores no l'obtindrem amb pacífiques manifestacions i amb inútils i servils peticions ; l'obtindrem imposant-nos, i la imposició està en la vaga». En la manifestació de Madrid va predominar el criteri socialista, i la celebració del Primer de Maig no va passar de ser un míting i una concentració pacífica de treballadors.

Són molts els anys que han passat des d'aquells esdeveniments que van marcar un abans i un després en la lluita obrera.Però al meu parer, el futur no el podem veure amb optimisme.La crisi econòmica , és aprofitada per diferents sectors per a intentar retallar drets socials.Els treballadors no hem de quedar-nos immòbils davant de tals esdeveniments.Els sectors mes conservadors de este país ens parlen d'abaratiment de l'acomiadament, flexibilització del mercat laboral, aument de la jornada laboral, etc.No han sigut estos els elements que han provocat la crisi econòmica , si no polítiques econòmiques basades en un capitalisme salvatge sense cap tipus d'ètica.Per tot això, apel·lant a l'esperit de maig del 1886, hem de demandar als nostres representants polítics que l'eixida de la crisi no porte un retall de drets socials dels treballadors i que aposten per unes polítiques econòmiques basades en un capitalisme-ètic que permeta anar creixent el sistema de benestar europeu.

RECORDEM ALS QUE LLUITAREN PER LA LLIBERTAT

Hui, 14 d´abril es complixen 78 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola.Moltes coses s'han escrit d'aquells anys ,però m'agradaria recordar a alguns dels ciutadans de Llíria que van lluitar per la llibertat, la democràcia i la justícia.José Maria Peñarrocha Bori va nàixer en Llíria el 19 de març de 1907, en el si d'una família de jornalers.Va iniciar els seus estudis a l'edat de set anys.Aquella escola, basada en el model tradicional no va ser del grat de Peñarrocha que molt prompte va haver de començar a treballar i va abandonar l'escola.Va treballar en una finca situada en el “Mas del Frare” que era propietat del terratinent J.M.Lleó.Va continuar la seua educació en l'escola nocturna parroquial, fins que als 12 anys va conéixer l'existència de l'escola nocturna de la Societat Obrera L'Espiga.L'Espiga va ser creada en 1909 i adherida a la CNT en 1916.El sindicat mantenia les classes nocturnes gratuïtes per als fills dels treballadors.Les classes les impartia un professor del Cos Nacional de Magisteri, que donava classes en el col·legi Sant Miquel, August Roca Borrut.És en L'Espiga, on va nàixer la seua afició a la lectura i a la cultura en general.Va ser llavors, quan va entrar en contacte amb les obres de Kropotkin,Malatesta i altres autors que van fer créixer el seu interés per l'anarquisme.Va ser als 19 anys anomenat secretari de la CNT en Llíria.Peñarrocha va ser un home de profundes idees llibertàries i fortes conviccions pacifistes.En 1928 va fugir a França per a escapar del servici militar en plena dictadura de Primo de Rivera. Va ser detingut per no tindre documentació legal i repatriat a Espanya, on va realitzar el servici militar a Cartagena i Madrid.Durant els anys de la Segona República va ser el líder de la CNT en Llíria i un dels dirigents comarcals més importants de la dita formació.En 1936 van arribar notícies de la detenció a Barcelona de l'antic director de La Banda Primitiva entre 1908-1914 Julián Palanca Masia.El mestre Palanca es trobava detingut en el barco “Uruguai” .Peñarrocha acompanyat per Gomez “el solito”, van prendre rumb a Barcelona per a alliberar al mestre Palanca.Una vegada alliberat, van viatjar a Llíria i el mestre va romandre amagat a casa del pare de Peñarrocha.A l'esclatar la guerra Peñarrocha va formar part del Comité Executiu Popular representant a la CNT, el comité ho formaven membres d'Esquerra Republicana , UGT i la CNT locals.Peñarrocha sempre es va manifestar contrari a la repressió incontrolada que es va viure en la rereguarda republicana, i va actuar per a evitar alguns assassinats de propietaris i persones de dretes com el sacerdot Luis Martí.A finals de març de 1939 va esperar inútilment a Alacant l'arribada d'un barco que ho poguera traure d'Espanya.Junt un comissari comunista italià, va anar a València a peu salvant múltiples controls.Va viure cinc anys amagat a casa de son pare.En 1945 es translladá a València entrant en contacte amb el comité clandestí de la CNT.Al final de 1947 es va instal·lar amb la seua família en una casa de camp a Canet dels Valls al terme municipal de Sagunt.Allí visqué més de vint anys amb identitat falsa. En 1974 va tornar a Llíria.José Maria Peñarrocha moriria en Llíria en 1992, a l'edat de huitanta-cinc anys.Per la seua banda, August Roca vaig témerres la guerra, va ser detingut i condemnat a cadena perpètua per impartir classes en L'Espiga.Lloc en llibertat a mitjan dècada dels cinquanta, continuá la seua activitat docent en l'acadèmia ”Edeta” .Hui en dia és recordat amb gran admiració pels quals van ser els seus alumnes.En Llíria hi ha un carrer dedicat a August Roca Borrut.

30 ANIVERSARI DELS PRIMERS AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

El divendres 3 d'abril l'associació "Julián Besteiro" va celebrar amb els veïns de Llíria el 30 aniversari dels primers ajuntaments democràtics.La celebració va tindre lloc en el teatre del "Llar del Jubilat".En primer lloc s'inagurá l'exposició "Julián Besteiro,la dignitat d'un socialista".La cebració continu amb una xarrada-col·loqui en què van participar,Josep Maria Jordàn alcalde de Llíria en 1979 ,Jose Maria Angel alcalde de L´Eliana i secretari de política municipal del PSPV-PSOE,Manuel Civera alcalde d'Alcublas i president de l'associació.L'associació "Julián Besteiro", va voler exalçar la figura de Josep Maria Jordàn com "autèntic pioner del municipalisme democràtic en Llíria".També va agrair la labor de l'Agrupació local del PSPV-PSOE "únic partit que durant estos 30 anys conserva les seues sigles i senyes d'identitat".Manuel Civera també va voler destacar la labor de Josep Maria Jordàn en aquells difícils moments de l'inici de la democràcia."Va ser l'alcalde que va iniciar polítiques progressistes en Llíria, en matèries com a educació ,sanitat ,etc".Manuel Civera va recordar, molt emotivament, a totes les persones que van patir la barbàrie terrorista a les mans de E.T.A com Ernest Lluch,Tomás i Valiente.Josep Maria Jordàn en la seua magistral intervenció, ens va parlar de la diferència d'aquells primers ajuntaments de 1979 als actuals i va mostrar la seua preocupació pels molts casos de corrupció que hui ens afecten.Josep Maria va qualificar els governs locals com "l'espina dorsal de la democràcia" i va emplaçar als polítics a "veure els ciutadans no sols com a mers votants".Les intervencions van finalitzar amb Jose Maria Angel Batalla que ens va recordar que "hui és un dia de record i celebració, i també un dia per a pensar en el futur" i que "durant estos 30 anys de democràcia municipal els ajuntaments han aglutinat les aspiracions de la ciutadania".L'associació "Julian Besteiro" vol agrair la col·laboració de Lluis Guardiola i Victor Tomás en la celebració del 30 aniversari dels primers ajuntaments democràtics.

L´ASSASSINAT DE PESET

L'ASSASSINAT DE PESET ... UN FET PUNTUAL? PEDRO VICENTE. En passat 13 de març en el saló de plens de l'ajuntament de Llíria es debatia la proposta de retirar una placa amb simbologia franquista que en honor del medique falangista Francisco Marco Merenciano va ser col·locada en 1963. Es tracta simplement de complir una llei aprovada pel Parlament Espanyol en 2007. Fins que punt un Ajuntament es pot negar a complir la llei?. Perquè l'Ajuntament de Llíria amb 11 vots a favor de PP enfront de 10 de l'Esquerra (Iniciativa i PSPV-Bloc) ha decidit anar en contra de la Llei i del principi de subsidiarietat de les administracions. No es tracta de valorar la categoria humana dels doctors Marco Merenciano i Juan Bautista Peset Aleixandre , per a això esta la història que posa a cada un en el seu lloc, sinó simplement de fer complir la Llei. Que legitimitat té una administració que no complix la llei per a demanar-nos, per exemple, que paguem una taxa extra per al reciclatge d'uns fems que haurien de ser gratuïtes.? El PP de Llíria es va emprar a fons a omplir el ple de militants i simpatitzants, entre els que hi havia inclús una neboda del mateix Marco Merenciano. Si estiguérem en el teatre parlaríem de la "claqué", eixos aplaudidors professionals que contractaven els empresaris, però tractant-se d'un ple municipal no podem parlar mes que de coartar les llibertats polítiques. Com un alcalde, amb tota l'autoritat que té el seu càrrec, no mana desallotjar persones que interrompen i molesten els representants de la voluntat popular?. Les intervencions del regidor popular Angel Civera eren aplaudides mentres que les intervencions dels regidors de l'oposició, Vicent Lis (Iniciativa) i Vicent Escrig (PSPV-Bloc) eren ahucades. El desvergonyiment d'este publique arribe inclús a cridar Això és mentida quan el regidor Escrig relatava que va ser la denúncia de Marco Merenciano la que porte al doctor Peset al mur d'afusellament de Paterna . El "negacionisme històric" va començar per negar l'Holocaust Jueu i hui s'atrevix fins a negar que la Guerra Civil va ser una conspiració dels franquistesCertament, a la dreta no sols no li agrada la "memòria històrica" sinó que la nega i inclús la tergiversa. Negar que Peset Aleixandre va ser afusellat per demòcrata el 24 de maig de 1941 és un insult a la veritat històrica. Com va dir Miguel de Unamuno "vencereu però no convencereu"... i així ha sigut. Els quaranta anys de dictadura franquista no han servit per a res , ni una sola de les institucions franquistes: el Moviment Nacional, el Sindicat Vertical o el Front de Joventuts han aconseguit sobreviure en la Democràcia. Del franquisme només quedaven els símbols i a això s'aferren els "franquistes sociològics" que pel que s'ha vist nien en els veïns del PP. I ara, amb la nova Llei de Memòria Històrica, del franquisme no ha de quedar ni el mas mínim símbol. Perquè així ho ha decidit el Parlament Espanyol en el 2007 i així serà encara que s'opose el Partit Popular de Llíria. Si els simpatitzants del PP, que van acudir al ple a defendre l'últim símbol franquista de la localitat, vociferaven Això és mentida! , el regidor popular Angel Civera , molt mes astut i astut, no ho negava sinó que matisava en declaracions a Levante-EMV que es tractava només "d'un fet puntual". La conspiració falangista que porte a l'assassinat de Peset Aleixandre és només "un fet puntual". Clar, i el certificat de defunció posaria que va morir d'un desocupació cardíaca ... però sense assenyalar que va ser provocat per una bala assassina. La mort del doctor Peset es mereix molt mes que ser qualificada com un fet puntual ... si no respectem la memòria de persones com Peset a qui honrarem. Si ja ens pareixia grandiosa la seua figura , mes encara després de conéixer l'amarga història que ens narrava Eliseu Climent sobre Peset: estant ja embarcat en l'ultime barco que eixia d'Alacant cap a la seguretat de l'exili el doctor Peset va sentir pena pels milers de persones que van quedar sense poder embarcar i va cedir el seu passatge i el dels seus fills perquè fóra ocupat per altres persones , el pensava que per haver sigut rector i per la seua trajectòria humana i política res tènia que témer del nou règim. És curiós que eixe mateix pensament el tènia Besteiro a Madrid, i a ambdós els cost la vida. Mencionava el regidor popular Civera que Marco Merenciano va ser un psiquiatre important i que ajude a molta gent d'esquerres. Probablement es referisca que volia curar-los ja que Merenciano considerava l'esquerranisme com una malaltia. Afortunadament les teories psiquiàtriques del doctor Merenciano hui estan hui totalment desautoritzades ("políticament incorrectes" que es diu amb eufemisme) i les seues aportacions tècniques com el "electroconvulsor" per a les teràpies d'electroxoc pertanyen mes a un museu dels horrors que a una història de la ciència. Esta aberració científica va ser inventada en 1938 per Ugo Cerletti (recordem que en el context polític de la Itàlia Feixista). S'han arreplegat les paraules del primer electroconvulsionat "non una seconda, mortificara" (no mes descàrregues, Mateu-me) ...Sobren els comentaris.També firmen:Paco Gil i Paco Frontera

PESET ALEIXANDRE

Mencionava José Ortega i Gasset a Pablo Iglesias com un "sant laic". Perquè així entenem que Juan Bautista Peset Aleixandre és un altre de què podem anomenar "sants laics". Va nàixer en 1886, home intel·ligent on els hi haja, als 22 anys tènia 5 carreres universitàries: Medicina, Ciències, Dret, Química i Mecànica. Va exercir la medicina a Sevilla de 1910 a 1916, tornant a València com a Catedràtic de medicina legal exercint fins a 1939. En 1931 va ser Vicerector de la Universitat de València i rector des de 1932.Per les seues conviccions socials i polítiques, dimitix del càrrec davant de l'arribada al poder del govern dretà, sent substituït per Fernando Rodríguez-Fornos (catedràtic de patologia medica i president de l'Institut Medique Valencià) . Peset va ser president d'Esquerra Republicana de València i en 1936 va ser diputat del Front Popular amb 84.106 vots, el mas votat de tota la província. L'1 de febrer de 1939 va participar en l'última sessió de les corts republicanes a Espanya, celebrades en Figueras, i va tornar a València per a mediar en el colp de Casat – Besteiro a la cerca d'una pau digna. Quede llavors bloquejat en el Port d'Alacant i capturat pels franquistes.En 1936 Miguel de Unamuno, un altre dels anomenats sants laics, mentres escrivia "El Ressentiment Tràgic de la Vida", davant del rumor d'assassinat de Rodriguez -Fornos ja vaticinava "a qui d'esquerres afusellaran a l'entrar a València els falangistes?... A Peset". En 1939 Juan Peset va ser denunciat per tres metges falangistes, entre ells el doctor Francisco Marco Merenciano (1903-1954), director del Psiquiàtric de València, president del Tribunal Depurador de la Diputació de València i membre del Tribunal Depurador de Magisteri. En la guerra Peset va treballar en un Hospital Militar mentres que Marco en el Socorro Blanco. Immediatament Peset va ser separat de la seua càtedra de medicina legal, que ostentava des de 1916, i va ser donada com auxiliar Marco Merenciano, el qual el va denunciar eixe mateix dia. Entre les declaracions acusatòries de Marco Merenciano destaquem : "Va ser l'encauzador o dirigent de la política d'esquerres d'esta capital; sent una figura de relleu i significació per la seua influència moral i donada també la seua categoria social per tractar-se d'un catedràtic de la facultat de Medicina". Eixos mateixos motius van ser pels que havia sigut condemnat Julián Besteiro.Marco Merenciano era inseparable dels jóvens psiquiatres Juan José López Ibor (1908-1991) i Pedro Lain Entralgo (1908-2001), els que residien en el col·legi major "Beat Juan de Ribera" de Burjassot i junts editarien la revista "Norma" (1935). El psiquiatre Carlos Castella del Pi, alumne de López Ibor en 1943-1946, en les seues memòries "Pretèrit Imperfet" Deia : "Marco era una gallina d'escassos vols al costat d'Ibor i Laín". Peset va demanar ajuda a Laín i Ibor, els que van ser membres del Consell Nacional de Falange des del 9 de setembre de 1939. López Ibor no va fer res per Peset a pesar que este el considerava com el seu "deixeble predilecte". La diferent actitud de Lain arreplegava el testimoni: "em cap l'amarga satisfacció d'haver acompanyat de despatx en despatx, implorant clemència, a la que prompte seria la seua viuda".Castella del Pi continuava recordant: "Marco era un catòlic sectari fins a extrems que van haver de fer-lo terrible en els anys de postguerra". Efectivament, en 1942, davant d'un auditori falangista asseverava: "el marxisme, volguts col·legues, és una malaltia i en les nostres mans esta en gran part el seu tractament". Segons el psiquiatre Enrique González Duro en la seua obra "Els psiquiatres de Franco": Marco Merenciano era un exponent del "franquisme psiquiàtric" els màxims exponents del qual serien Lopez Ibor i Antonio Vallejo Nagera (1889-1960), que van donar cobertura ideològica a la repressió franquista i per a ells el marxisme era una patologia psiquiàtrica.El doctor Peset Aleixandre va ser condemnat a mort el 4 de març de 1940 però amb petició d'indult. La delegació provincial de sanitat de Falange, en la que estava Marco Merenciano va recórrer la sentència i va ser tornat a condemnar mort el 25 de març sense possibilitat d'indult. Va ser afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. L'actuació del doctor Peset durant la Guerra Civil diríem que va ser la d'un "sant laic", salvant vides de combatents republicans en els Hospitals Militars de València i Castelló, fent el mateix en la rereguarda amb les vides de dretans i religiosos perseguits per elements extremistes. Ressaltem com última evocació de la seua categoria humana la carta de despedida a la seua esposa i fills que diu: " El destí m'ha triat com a instrument del seu injust dolor. Confie, segur en Déu, que algun dia la meua pàtria vos tornarà el meu nom com el d'un ciutadà que papes va fer mes que servir-la complint els seus deures legals"En el 2007 es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica que obliga als ajuntaments a retirar els símbols del franquisme. A Llíria continua existint una placa commemorativa de Marco Merenciano. Valga almenys en honor a Juan Peset Aleixandre este record.
Firmat: Pedro Vicente, Paco Gil, Paco Frontera i Manuel Civera – Col·lectiu "Julián Besteiro" Publicat per Levante-EMV el 26 de febrer del 2008.