UN FENOMEN ÚNIC EN EL MÓN

Entenent la música com una manifestació cultural de primer ordre, podem concebre les nostres agrupacions musicals -les bandes de música- com un associacionisme popular de base, que defensa i promou tal expressió.
Les nostres bandes de música estan configurades per ciutadans que, sense ànim de lucre, treballen dia a dia en la preparació, conjunció i desenvolupament final del seu esforç a través de les seues distintes interpretacions. És evident la gran amplitud d'espai en què es projecten les nostres Societats Musicals: es dediquen a interpretar música popular o festera, en major grau música simfònica, però sempre estaran fomentant i conservant entre la ciutadania la il·lusió per mantenir les nostres tradicions i, al mateix temps, iniciar-los a conéixer i estimar la música dels grans compositors.
El fenomen valencià de bandes musicals naix des de principi del segle XIX (la Banda Primitiva de Llíria va ser fundada l’any 1819). D’aquesta manera, les bandes de música prompte es van convertir en l'únic motor de difusió musical en tota la Comunitat Valenciana; fins i tot, van existir abans de la fundació de la Banda Municipal de València, fundada l’any 1903 per Santiago Lope Gonzalo. Per contra, no és fins l’any 1943 quan Juan Lamote de Griñon funda l'Orquestra de València. Pel que fa a l'educació musical, van ser les escoles de música de les nostres bandes les que es van encarregar de transmetre aquest art i cobrir el dèficit educatiu existent. Recordem que el Conservatori de València, va ser fundat l’any 1879 per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. El Conservatori de València va ser una corporació de caràcter particular fins a la seua incorporació a l ´Estat en 1917 sent llavors l'únic centre oficial d'estudis musicals a la Comunitat Valenciana, fins a la fundació per la Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya l’any 1958 de l'Institut Musical del Sud-est, antecessor del Conservatori Superior de Música “Oscar Esplà” d'Alacant. No hem d'oblidar en cap moment que gràcies a les nostres Societats Musicals es fomenta més l'interés per la música culta. Això ha motivat que milers de ciutadans d’aquesta Comunitat troben canalitzada la seua vida professional a través de la composició, la interpretació o l'ensenyament. Músics formats en les nostres bandes de música formen part d'orquestres com la Filharmònica de Nova York, Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, Filharmònica de Berlín , Orquestra Arturo Toscanini de Milà, Orquestra del Festival de Lluerna, Orquestra de la Residència de l'Haia, Orquestra Filharmònica de Tòquio, Academy of St. Martin in the Fields, Simfònica de Londres, etc., i en la pràctica totalitat de conservatoris, bandes i orquestres professionals de tota Espanya.
En l'actualitat, el panorama valencià de bandes musicals compta amb 523 Societats Musicals, 248 escoles de música registrades, 275 escoles d'educands. Aquest fet suposa que unes 100.000 persones estan estudiant o interpretant música de banda. A aquesta circumstància favorable caldria sumar-li que en les nostres Societats Musicals hi ha uns 200.000 socis. Segons la Federació Valenciana de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FVSMCV), un de cada quatre valencians té relació amb les Societats Musicals. La dimensió del fenomen de bandes musicals a la Comunitat Valenciana és evident, però en l'actualitat no existeix per part de les institucions valencianes un reconeixement d'acord amb la transcendència del fenomen descrit. Només alguns ajuntaments responen parcialment a les necessitats d’aquest col·lectiu. Segons Pedro Rodríguez, vicepresident de la FVSMCV, “la cobertura en despeses de personal de les Escoles de Música reconegudes amb la subvenció de la Conselleria ha passat del 75% l’any 1996 al 28% l’any 2008”. Responsables educatius d'altres comunitats autònomes inverteixen per a potenciar models de societats musicals semblants a les nostres. Catalunya inverteix uns 600 euros l’any per alumne en escoles semblants a les nostres, mentre que en la nostra Comunitat és de 105 euros l’any 2008. Amb l'aprovació de la Llei Valenciana de la Música es van obrir unes grans expectatives que no s'han acomplit. Si a l'Institut Valencià de la Música, que és l'organisme encarregat de promoure la política musical del Consell, no se li ofereixen recursos, poc es pot fer. Les nostres Societats Musicals, a pesar de les dificultats, continuen fent una labor titànica darrere de la nostra cultura. Després de quasi dos-cents anys, músics, directius, socis i simpatitzants, amb el seu esforç diari, mantenen viu un fenomen cultural únic en el món.

Publicat per el periódic Levante-EMV el 26 de maig 2009

VICENT ESCRIG

Fa 50 anys va nàixer a Llíria Vicent Escrig.Vicent va realitzar els seus estudis a Llíria i València.Es va llicenciar en dret per la Universitat de València.Vicent sempre va tindre un gran compromís amb la societat civil, sobretot en l'ambit de l'esport i la música.
Va ser durant cinc anys secretari de l'històric Club Bàsquet Llíria i sis anys vicepresident de la Unió Musical de Llíria.En l'ambit autonòmic va ser durant deu anys vicepresident de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i l'any 1998 va ser nomenat President de la dita federació.Durant el seu mandat sentá les bases de la Llei Valenciana de la Música i va realitzar una labor encomiable en defensa dels interessos de les societats musicals.
En el pla professional és director de la Casa de la Cultura de l'Alfàs del Pí.Sent el principal impulsor del Festival de cine de l'Alfàs del Pí, Festival Mozartmania per a orquestres jóvens i el Festival l'Alfàs en Jazz.
Vicent és un gran amant de la música culta, per això ha realitzat en nombroses ocasions tasques d'assessorament per a l'Orquestra Nacional d'Espanya.
En la vida política Vicent Escrig és militant del PSOE des de 1985 i participá en la candidatura a l'ajuntament de Llíria en 1983.Durant els anys 2003-2007 va ser diputat en Les Corts Valencianes pel PSPV-PSOE.Des de l'any 2007 és portaveu del Grup Socialista-Bloc en l'Ajuntament de Llíria.
Esta setmana, Vicent Escrig renuncia a la seua acta de regidor de l'Ajuntament de Llíria per motius professionals.Vicent ha dedicat tota una vida al servici de la ciutadania en diferents paràmetres.Des d'este humil espai, el més sincer dels meus reconeixements.

POLÍTICA EDUCATIVA

El divendres passat 30 d'abril, caminant pel carrer Quart camí del Conservatori, entre en un quiosc per a comprar el periòdic Levante.En primera pàgina apareixien unes declaracions del President de la Diputació de València, Alcalde de Xàtiva i president provincial del Partit Popular Alfonso Rus Terol qualificant de “gilipollas” als professors que diuen “aleshores” i “gairebé” en un míting celebrat el dissabte a Xàtiva. En l'auditori, amb més de 300 persones, es trobaven el Vicepresident del Consell, Vicente Rambla, el Conseller d'Immigració, Rafael Blasco. Rus va llançar un missatge d'amenaça: "A eixos que voldrien posar-nos a nosaltres amb el cap boca per avall no anem a donar-los el gust. Anem a rematar-los, anem a rematar-los!" ,en referència als professors que encapçalen la protesta contra la política educativa del Consell.En la seua intervenció Rus també va tindre paraules despectives per als professors universitaris. "Són els que més saben. Normalment, al PSPV sempre li fa el programa electoral la Universitat. La Universitat, que cobren 800 papelorios cada mes cada un dels que està allí. Eixos que diuen: On està la crisi, si jo tots els mesos són 800 papers?".Ja en 2004 amb un acte de noves generacions va titlar els professors universitaris de "chupópteros" i "membrillos" als professors de la Universitat de València, als que va acusar de perdre el temps i de tindre sempre "la mano en el culo".Crec sincerament que estes paraules no mereixen cap contestació, elles mateixes qualifiquen la categoria del personatge i falta de respecte i tolerància cap als altres.Tampoc és l'hora d'analitzar la política educativa del Consell, de tots coneguda, que ens ha portat a la cua d'Espanya en matèria educativa.Però si m'agradaria exposar en la situació educativa que ens trobem en el nostre poble.En Llíria, a diferència d'altres pobles, (L´Eliana, Marines,Betera, etc), no disposem d'una escola infantil gratuïta de 0 a 3 anys.Açò suposa que hem de portar als nostres xicotets a escoles infantils privades(300-400 euros mensuals).Esta dada no sols suposa el gran sacrifici econòmic per part de les famílies de Llíria, si no que també és un element que potència la desigualtat social entre dones i hòmens.Una amiga em comentava en referència a este tema que pagava en l'escola infantil 400 euros i el seu salari era de 750 euros, per això moltes mares renuncien a la seua vida laboral per cuidar els seus fills.Quant a l´ ensenyança primària ens trobem en Llíria amb dos col·legis públics i quatre concertats.Tots sabem en les condicions que es troben els dos col·legis públics de Llíria, centres amb molts anys i amb una falta d'inversions alarmant.Això sí, tenim la promesa que prompte es construirà el nou col·legi Sant Vicent, de moment només promesa.Els nostres instituts de secundària són possiblement el millor exemple de la política educativa del Consell, l'Institut Camp del Túria amb la seua massificació, té instal·lacions de fa quaranta anys i el Laurona amb els seus magnífics barracons.Això sí, podem observar com a mura hi ha un cartell diversos anys que ens diu “AIXÍ TENUI EL VOSTRE INSTITUT”, però l'institut seguix sense aparéixer . Si parlem de l'Escola d'Adults situada en els baixos del pavelló Pla d´Arc, les seues instal·lacions són totes lamentables, aules sense ventilació, aules que es comuniquen sense barandats complets amb els banys, amb la qual cosa es poden imaginar les males olors etc.En Llíria “ciutat de la música” el nostre Conservatori “públic” és sostingut per les altes mensualitats que paguen els seus alumnes.No deuria el Consell apostar en Llíria “ciutat de la música”, per un Conservatori public gratuït com a Cullera, Requena, Utiel, Torrent, Catarroja, Elda, Vall D´Uxo, Carcaixent, etc. La Comunitat Valenciana s'ha col·locat com la segona autonomia espanyola amb major fracàs escolar , un 39,7%, només per darrere de Ceuta que aconseguix el 52% i ha empitjorat en 14,4 punts este índex en el període 2000-2006, segons assegura un estudi de la revista especialitzada 'Magisteri', que advertix que estes xifres "deixen al sistema educatiu valencià a la vora de la fallida".Crec que sobren mes comentaris.