Entenent la música com una manifestació cultural de primer ordre, podem concebre les nostres agrupacions musicals -les bandes de música- com un associacionisme popular de base, que defensa i promou tal expressió.
Les nostres bandes de música estan configurades per ciutadans que, sense ànim de lucre, treballen dia a dia en la preparació, conjunció i desenvolupament final del seu esforç a través de les seues distintes interpretacions. És evident la gran amplitud d'espai en què es projecten les nostres Societats Musicals: es dediquen a interpretar música popular o festera, en major grau música simfònica, però sempre estaran fomentant i conservant entre la ciutadania la il·lusió per mantenir les nostres tradicions i, al mateix temps, iniciar-los a conéixer i estimar la música dels grans compositors.
El fenomen valencià de bandes musicals naix des de principi del segle XIX (la Banda Primitiva de Llíria va ser fundada l’any 1819). D’aquesta manera, les bandes de música prompte es van convertir en l'únic motor de difusió musical en tota la Comunitat Valenciana; fins i tot, van existir abans de la fundació de la Banda Municipal de València, fundada l’any 1903 per Santiago Lope Gonzalo. Per contra, no és fins l’any 1943 quan Juan Lamote de Griñon funda l'Orquestra de València. Pel que fa a l'educació musical, van ser les escoles de música de les nostres bandes les que es van encarregar de transmetre aquest art i cobrir el dèficit educatiu existent. Recordem que el Conservatori de València, va ser fundat l’any 1879 per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. El Conservatori de València va ser una corporació de caràcter particular fins a la seua incorporació a l ´Estat en 1917 sent llavors l'únic centre oficial d'estudis musicals a la Comunitat Valenciana, fins a la fundació per la Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya l’any 1958 de l'Institut Musical del Sud-est, antecessor del Conservatori Superior de Música “Oscar Esplà” d'Alacant. No hem d'oblidar en cap moment que gràcies a les nostres Societats Musicals es fomenta més l'interés per la música culta. Això ha motivat que milers de ciutadans d’aquesta Comunitat troben canalitzada la seua vida professional a través de la composició, la interpretació o l'ensenyament. Músics formats en les nostres bandes de música formen part d'orquestres com la Filharmònica de Nova York, Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, Filharmònica de Berlín , Orquestra Arturo Toscanini de Milà, Orquestra del Festival de Lluerna, Orquestra de la Residència de l'Haia, Orquestra Filharmònica de Tòquio, Academy of St. Martin in the Fields, Simfònica de Londres, etc., i en la pràctica totalitat de conservatoris, bandes i orquestres professionals de tota Espanya.
En l'actualitat, el panorama valencià de bandes musicals compta amb 523 Societats Musicals, 248 escoles de música registrades, 275 escoles d'educands. Aquest fet suposa que unes 100.000 persones estan estudiant o interpretant música de banda. A aquesta circumstància favorable caldria sumar-li que en les nostres Societats Musicals hi ha uns 200.000 socis. Segons la Federació Valenciana de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FVSMCV), un de cada quatre valencians té relació amb les Societats Musicals. La dimensió del fenomen de bandes musicals a la Comunitat Valenciana és evident, però en l'actualitat no existeix per part de les institucions valencianes un reconeixement d'acord amb la transcendència del fenomen descrit. Només alguns ajuntaments responen parcialment a les necessitats d’aquest col·lectiu. Segons Pedro Rodríguez, vicepresident de la FVSMCV, “la cobertura en despeses de personal de les Escoles de Música reconegudes amb la subvenció de la Conselleria ha passat del 75% l’any 1996 al 28% l’any 2008”. Responsables educatius d'altres comunitats autònomes inverteixen per a potenciar models de societats musicals semblants a les nostres. Catalunya inverteix uns 600 euros l’any per alumne en escoles semblants a les nostres, mentre que en la nostra Comunitat és de 105 euros l’any 2008. Amb l'aprovació de la Llei Valenciana de la Música es van obrir unes grans expectatives que no s'han acomplit. Si a l'Institut Valencià de la Música, que és l'organisme encarregat de promoure la política musical del Consell, no se li ofereixen recursos, poc es pot fer. Les nostres Societats Musicals, a pesar de les dificultats, continuen fent una labor titànica darrere de la nostra cultura. Després de quasi dos-cents anys, músics, directius, socis i simpatitzants, amb el seu esforç diari, mantenen viu un fenomen cultural únic en el món.
Les nostres bandes de música estan configurades per ciutadans que, sense ànim de lucre, treballen dia a dia en la preparació, conjunció i desenvolupament final del seu esforç a través de les seues distintes interpretacions. És evident la gran amplitud d'espai en què es projecten les nostres Societats Musicals: es dediquen a interpretar música popular o festera, en major grau música simfònica, però sempre estaran fomentant i conservant entre la ciutadania la il·lusió per mantenir les nostres tradicions i, al mateix temps, iniciar-los a conéixer i estimar la música dels grans compositors.
El fenomen valencià de bandes musicals naix des de principi del segle XIX (la Banda Primitiva de Llíria va ser fundada l’any 1819). D’aquesta manera, les bandes de música prompte es van convertir en l'únic motor de difusió musical en tota la Comunitat Valenciana; fins i tot, van existir abans de la fundació de la Banda Municipal de València, fundada l’any 1903 per Santiago Lope Gonzalo. Per contra, no és fins l’any 1943 quan Juan Lamote de Griñon funda l'Orquestra de València. Pel que fa a l'educació musical, van ser les escoles de música de les nostres bandes les que es van encarregar de transmetre aquest art i cobrir el dèficit educatiu existent. Recordem que el Conservatori de València, va ser fundat l’any 1879 per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. El Conservatori de València va ser una corporació de caràcter particular fins a la seua incorporació a l ´Estat en 1917 sent llavors l'únic centre oficial d'estudis musicals a la Comunitat Valenciana, fins a la fundació per la Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya l’any 1958 de l'Institut Musical del Sud-est, antecessor del Conservatori Superior de Música “Oscar Esplà” d'Alacant. No hem d'oblidar en cap moment que gràcies a les nostres Societats Musicals es fomenta més l'interés per la música culta. Això ha motivat que milers de ciutadans d’aquesta Comunitat troben canalitzada la seua vida professional a través de la composició, la interpretació o l'ensenyament. Músics formats en les nostres bandes de música formen part d'orquestres com la Filharmònica de Nova York, Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, Filharmònica de Berlín , Orquestra Arturo Toscanini de Milà, Orquestra del Festival de Lluerna, Orquestra de la Residència de l'Haia, Orquestra Filharmònica de Tòquio, Academy of St. Martin in the Fields, Simfònica de Londres, etc., i en la pràctica totalitat de conservatoris, bandes i orquestres professionals de tota Espanya.
En l'actualitat, el panorama valencià de bandes musicals compta amb 523 Societats Musicals, 248 escoles de música registrades, 275 escoles d'educands. Aquest fet suposa que unes 100.000 persones estan estudiant o interpretant música de banda. A aquesta circumstància favorable caldria sumar-li que en les nostres Societats Musicals hi ha uns 200.000 socis. Segons la Federació Valenciana de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FVSMCV), un de cada quatre valencians té relació amb les Societats Musicals. La dimensió del fenomen de bandes musicals a la Comunitat Valenciana és evident, però en l'actualitat no existeix per part de les institucions valencianes un reconeixement d'acord amb la transcendència del fenomen descrit. Només alguns ajuntaments responen parcialment a les necessitats d’aquest col·lectiu. Segons Pedro Rodríguez, vicepresident de la FVSMCV, “la cobertura en despeses de personal de les Escoles de Música reconegudes amb la subvenció de la Conselleria ha passat del 75% l’any 1996 al 28% l’any 2008”. Responsables educatius d'altres comunitats autònomes inverteixen per a potenciar models de societats musicals semblants a les nostres. Catalunya inverteix uns 600 euros l’any per alumne en escoles semblants a les nostres, mentre que en la nostra Comunitat és de 105 euros l’any 2008. Amb l'aprovació de la Llei Valenciana de la Música es van obrir unes grans expectatives que no s'han acomplit. Si a l'Institut Valencià de la Música, que és l'organisme encarregat de promoure la política musical del Consell, no se li ofereixen recursos, poc es pot fer. Les nostres Societats Musicals, a pesar de les dificultats, continuen fent una labor titànica darrere de la nostra cultura. Després de quasi dos-cents anys, músics, directius, socis i simpatitzants, amb el seu esforç diari, mantenen viu un fenomen cultural únic en el món.
Publicat per el periódic Levante-EMV el 26 de maig 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario