L´1 DE MAIG

L'1 de maig celebrem els èxits aconseguits pels treballadors de tot el món. Cap a 1874, la idea de dur a terme accions per a aconseguir una jornada de treball de huit hores va començar a estendre's des de distints llocs i sectors dels Estats Units. Els pioners a reaccionar fueron els obrers ferroviaris, els que van dur a terme una vaga que per setmanes va involucrar a 17 estats. Al poc de temps se van anar sumant diverses altres organitzacions, creant-se en 1881 la Federació Americana del Treball (American Federation Labor, AFL), hereva de l'anterior Federació de Gremis i Sindicats.Així, la Federació Nord-Americana del Treball va acordar en el seu Quart Congrés, de 1884, realitzar una vaga general l'1 de maig de 1886.L'1 de maig de 1886, als Estats Units es van declarar 5 mil moviments laborals. Al voltant de 190 mil treballadors van iniciar la vaga i prop de 150 mil van obtindre la seua demanda amb amenaça de desocupació.A finals de maig, altres 50 mil obrers van aconseguir el reconeixement legal de la seua nova jornada de treball.Fou durant la celebració del Congrés Socialista de París de 1889, quan els socialistes europeus van decidir adscriure's de manera oficial al moviment del Primer de Maig, però ja en este congrés es rebutjava de ple la celebració d'eixa jornada a través de la vaga general i a favor de la reducció de jornada. Per als socialistes es tractava d'abandonar els llocs de treball per un dia, lo que va acabar per dotar a la jornada d'un caire festiu, passant-se en molts llocs a anomenar-se el dia de la festa dels treballadors. Esta actitud acabaria per aprofundir les divisions entre els anarquistes i socialistes europeus.La primera vegada que es va celebrar el Primer de Maig en l'Estat Espanyol, fue l'any 1890. Un any abans, en el Congrés de París de la II Internacional s'havia acordat la celebració d'una manifestació universal per a eixa jornada de maig. Mentres els socialistes, basant-se en els acords de París, desitjaven una jornada de lluita i reivindicació a través de les vies legals, els anarquistes pretenien aprofitar per a posar en pràctica el seu temut instrument de lluita : la vaga general. Un dels periòdics llibertaris de l'època, El Productor, publicava un manifest en què es llegia : «La llibertat no es demana ; es pren [...]. La jornada de huit hores no l'obtindrem amb pacífiques manifestacions i amb inútils i servils peticions ; l'obtindrem imposant-nos, i la imposició està en la vaga». En la manifestació de Madrid va predominar el criteri socialista, i la celebració del Primer de Maig no va passar de ser un míting i una concentració pacífica de treballadors.

Són molts els anys que han passat des d'aquells esdeveniments que van marcar un abans i un després en la lluita obrera.Però al meu parer, el futur no el podem veure amb optimisme.La crisi econòmica , és aprofitada per diferents sectors per a intentar retallar drets socials.Els treballadors no hem de quedar-nos immòbils davant de tals esdeveniments.Els sectors mes conservadors de este país ens parlen d'abaratiment de l'acomiadament, flexibilització del mercat laboral, aument de la jornada laboral, etc.No han sigut estos els elements que han provocat la crisi econòmica , si no polítiques econòmiques basades en un capitalisme salvatge sense cap tipus d'ètica.Per tot això, apel·lant a l'esperit de maig del 1886, hem de demandar als nostres representants polítics que l'eixida de la crisi no porte un retall de drets socials dels treballadors i que aposten per unes polítiques econòmiques basades en un capitalisme-ètic que permeta anar creixent el sistema de benestar europeu.

RECORDEM ALS QUE LLUITAREN PER LA LLIBERTAT

Hui, 14 d´abril es complixen 78 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola.Moltes coses s'han escrit d'aquells anys ,però m'agradaria recordar a alguns dels ciutadans de Llíria que van lluitar per la llibertat, la democràcia i la justícia.José Maria Peñarrocha Bori va nàixer en Llíria el 19 de març de 1907, en el si d'una família de jornalers.Va iniciar els seus estudis a l'edat de set anys.Aquella escola, basada en el model tradicional no va ser del grat de Peñarrocha que molt prompte va haver de començar a treballar i va abandonar l'escola.Va treballar en una finca situada en el “Mas del Frare” que era propietat del terratinent J.M.Lleó.Va continuar la seua educació en l'escola nocturna parroquial, fins que als 12 anys va conéixer l'existència de l'escola nocturna de la Societat Obrera L'Espiga.L'Espiga va ser creada en 1909 i adherida a la CNT en 1916.El sindicat mantenia les classes nocturnes gratuïtes per als fills dels treballadors.Les classes les impartia un professor del Cos Nacional de Magisteri, que donava classes en el col·legi Sant Miquel, August Roca Borrut.És en L'Espiga, on va nàixer la seua afició a la lectura i a la cultura en general.Va ser llavors, quan va entrar en contacte amb les obres de Kropotkin,Malatesta i altres autors que van fer créixer el seu interés per l'anarquisme.Va ser als 19 anys anomenat secretari de la CNT en Llíria.Peñarrocha va ser un home de profundes idees llibertàries i fortes conviccions pacifistes.En 1928 va fugir a França per a escapar del servici militar en plena dictadura de Primo de Rivera. Va ser detingut per no tindre documentació legal i repatriat a Espanya, on va realitzar el servici militar a Cartagena i Madrid.Durant els anys de la Segona República va ser el líder de la CNT en Llíria i un dels dirigents comarcals més importants de la dita formació.En 1936 van arribar notícies de la detenció a Barcelona de l'antic director de La Banda Primitiva entre 1908-1914 Julián Palanca Masia.El mestre Palanca es trobava detingut en el barco “Uruguai” .Peñarrocha acompanyat per Gomez “el solito”, van prendre rumb a Barcelona per a alliberar al mestre Palanca.Una vegada alliberat, van viatjar a Llíria i el mestre va romandre amagat a casa del pare de Peñarrocha.A l'esclatar la guerra Peñarrocha va formar part del Comité Executiu Popular representant a la CNT, el comité ho formaven membres d'Esquerra Republicana , UGT i la CNT locals.Peñarrocha sempre es va manifestar contrari a la repressió incontrolada que es va viure en la rereguarda republicana, i va actuar per a evitar alguns assassinats de propietaris i persones de dretes com el sacerdot Luis Martí.A finals de març de 1939 va esperar inútilment a Alacant l'arribada d'un barco que ho poguera traure d'Espanya.Junt un comissari comunista italià, va anar a València a peu salvant múltiples controls.Va viure cinc anys amagat a casa de son pare.En 1945 es translladá a València entrant en contacte amb el comité clandestí de la CNT.Al final de 1947 es va instal·lar amb la seua família en una casa de camp a Canet dels Valls al terme municipal de Sagunt.Allí visqué més de vint anys amb identitat falsa. En 1974 va tornar a Llíria.José Maria Peñarrocha moriria en Llíria en 1992, a l'edat de huitanta-cinc anys.Per la seua banda, August Roca vaig témerres la guerra, va ser detingut i condemnat a cadena perpètua per impartir classes en L'Espiga.Lloc en llibertat a mitjan dècada dels cinquanta, continuá la seua activitat docent en l'acadèmia ”Edeta” .Hui en dia és recordat amb gran admiració pels quals van ser els seus alumnes.En Llíria hi ha un carrer dedicat a August Roca Borrut.

30 ANIVERSARI DELS PRIMERS AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

El divendres 3 d'abril l'associació "Julián Besteiro" va celebrar amb els veïns de Llíria el 30 aniversari dels primers ajuntaments democràtics.La celebració va tindre lloc en el teatre del "Llar del Jubilat".En primer lloc s'inagurá l'exposició "Julián Besteiro,la dignitat d'un socialista".La cebració continu amb una xarrada-col·loqui en què van participar,Josep Maria Jordàn alcalde de Llíria en 1979 ,Jose Maria Angel alcalde de L´Eliana i secretari de política municipal del PSPV-PSOE,Manuel Civera alcalde d'Alcublas i president de l'associació.L'associació "Julián Besteiro", va voler exalçar la figura de Josep Maria Jordàn com "autèntic pioner del municipalisme democràtic en Llíria".També va agrair la labor de l'Agrupació local del PSPV-PSOE "únic partit que durant estos 30 anys conserva les seues sigles i senyes d'identitat".Manuel Civera també va voler destacar la labor de Josep Maria Jordàn en aquells difícils moments de l'inici de la democràcia."Va ser l'alcalde que va iniciar polítiques progressistes en Llíria, en matèries com a educació ,sanitat ,etc".Manuel Civera va recordar, molt emotivament, a totes les persones que van patir la barbàrie terrorista a les mans de E.T.A com Ernest Lluch,Tomás i Valiente.Josep Maria Jordàn en la seua magistral intervenció, ens va parlar de la diferència d'aquells primers ajuntaments de 1979 als actuals i va mostrar la seua preocupació pels molts casos de corrupció que hui ens afecten.Josep Maria va qualificar els governs locals com "l'espina dorsal de la democràcia" i va emplaçar als polítics a "veure els ciutadans no sols com a mers votants".Les intervencions van finalitzar amb Jose Maria Angel Batalla que ens va recordar que "hui és un dia de record i celebració, i també un dia per a pensar en el futur" i que "durant estos 30 anys de democràcia municipal els ajuntaments han aglutinat les aspiracions de la ciutadania".L'associació "Julian Besteiro" vol agrair la col·laboració de Lluis Guardiola i Victor Tomás en la celebració del 30 aniversari dels primers ajuntaments democràtics.

L´ASSASSINAT DE PESET

L'ASSASSINAT DE PESET ... UN FET PUNTUAL? PEDRO VICENTE. En passat 13 de març en el saló de plens de l'ajuntament de Llíria es debatia la proposta de retirar una placa amb simbologia franquista que en honor del medique falangista Francisco Marco Merenciano va ser col·locada en 1963. Es tracta simplement de complir una llei aprovada pel Parlament Espanyol en 2007. Fins que punt un Ajuntament es pot negar a complir la llei?. Perquè l'Ajuntament de Llíria amb 11 vots a favor de PP enfront de 10 de l'Esquerra (Iniciativa i PSPV-Bloc) ha decidit anar en contra de la Llei i del principi de subsidiarietat de les administracions. No es tracta de valorar la categoria humana dels doctors Marco Merenciano i Juan Bautista Peset Aleixandre , per a això esta la història que posa a cada un en el seu lloc, sinó simplement de fer complir la Llei. Que legitimitat té una administració que no complix la llei per a demanar-nos, per exemple, que paguem una taxa extra per al reciclatge d'uns fems que haurien de ser gratuïtes.? El PP de Llíria es va emprar a fons a omplir el ple de militants i simpatitzants, entre els que hi havia inclús una neboda del mateix Marco Merenciano. Si estiguérem en el teatre parlaríem de la "claqué", eixos aplaudidors professionals que contractaven els empresaris, però tractant-se d'un ple municipal no podem parlar mes que de coartar les llibertats polítiques. Com un alcalde, amb tota l'autoritat que té el seu càrrec, no mana desallotjar persones que interrompen i molesten els representants de la voluntat popular?. Les intervencions del regidor popular Angel Civera eren aplaudides mentres que les intervencions dels regidors de l'oposició, Vicent Lis (Iniciativa) i Vicent Escrig (PSPV-Bloc) eren ahucades. El desvergonyiment d'este publique arribe inclús a cridar Això és mentida quan el regidor Escrig relatava que va ser la denúncia de Marco Merenciano la que porte al doctor Peset al mur d'afusellament de Paterna . El "negacionisme històric" va començar per negar l'Holocaust Jueu i hui s'atrevix fins a negar que la Guerra Civil va ser una conspiració dels franquistesCertament, a la dreta no sols no li agrada la "memòria històrica" sinó que la nega i inclús la tergiversa. Negar que Peset Aleixandre va ser afusellat per demòcrata el 24 de maig de 1941 és un insult a la veritat històrica. Com va dir Miguel de Unamuno "vencereu però no convencereu"... i així ha sigut. Els quaranta anys de dictadura franquista no han servit per a res , ni una sola de les institucions franquistes: el Moviment Nacional, el Sindicat Vertical o el Front de Joventuts han aconseguit sobreviure en la Democràcia. Del franquisme només quedaven els símbols i a això s'aferren els "franquistes sociològics" que pel que s'ha vist nien en els veïns del PP. I ara, amb la nova Llei de Memòria Històrica, del franquisme no ha de quedar ni el mas mínim símbol. Perquè així ho ha decidit el Parlament Espanyol en el 2007 i així serà encara que s'opose el Partit Popular de Llíria. Si els simpatitzants del PP, que van acudir al ple a defendre l'últim símbol franquista de la localitat, vociferaven Això és mentida! , el regidor popular Angel Civera , molt mes astut i astut, no ho negava sinó que matisava en declaracions a Levante-EMV que es tractava només "d'un fet puntual". La conspiració falangista que porte a l'assassinat de Peset Aleixandre és només "un fet puntual". Clar, i el certificat de defunció posaria que va morir d'un desocupació cardíaca ... però sense assenyalar que va ser provocat per una bala assassina. La mort del doctor Peset es mereix molt mes que ser qualificada com un fet puntual ... si no respectem la memòria de persones com Peset a qui honrarem. Si ja ens pareixia grandiosa la seua figura , mes encara després de conéixer l'amarga història que ens narrava Eliseu Climent sobre Peset: estant ja embarcat en l'ultime barco que eixia d'Alacant cap a la seguretat de l'exili el doctor Peset va sentir pena pels milers de persones que van quedar sense poder embarcar i va cedir el seu passatge i el dels seus fills perquè fóra ocupat per altres persones , el pensava que per haver sigut rector i per la seua trajectòria humana i política res tènia que témer del nou règim. És curiós que eixe mateix pensament el tènia Besteiro a Madrid, i a ambdós els cost la vida. Mencionava el regidor popular Civera que Marco Merenciano va ser un psiquiatre important i que ajude a molta gent d'esquerres. Probablement es referisca que volia curar-los ja que Merenciano considerava l'esquerranisme com una malaltia. Afortunadament les teories psiquiàtriques del doctor Merenciano hui estan hui totalment desautoritzades ("políticament incorrectes" que es diu amb eufemisme) i les seues aportacions tècniques com el "electroconvulsor" per a les teràpies d'electroxoc pertanyen mes a un museu dels horrors que a una història de la ciència. Esta aberració científica va ser inventada en 1938 per Ugo Cerletti (recordem que en el context polític de la Itàlia Feixista). S'han arreplegat les paraules del primer electroconvulsionat "non una seconda, mortificara" (no mes descàrregues, Mateu-me) ...Sobren els comentaris.També firmen:Paco Gil i Paco Frontera

PESET ALEIXANDRE

Mencionava José Ortega i Gasset a Pablo Iglesias com un "sant laic". Perquè així entenem que Juan Bautista Peset Aleixandre és un altre de què podem anomenar "sants laics". Va nàixer en 1886, home intel·ligent on els hi haja, als 22 anys tènia 5 carreres universitàries: Medicina, Ciències, Dret, Química i Mecànica. Va exercir la medicina a Sevilla de 1910 a 1916, tornant a València com a Catedràtic de medicina legal exercint fins a 1939. En 1931 va ser Vicerector de la Universitat de València i rector des de 1932.Per les seues conviccions socials i polítiques, dimitix del càrrec davant de l'arribada al poder del govern dretà, sent substituït per Fernando Rodríguez-Fornos (catedràtic de patologia medica i president de l'Institut Medique Valencià) . Peset va ser president d'Esquerra Republicana de València i en 1936 va ser diputat del Front Popular amb 84.106 vots, el mas votat de tota la província. L'1 de febrer de 1939 va participar en l'última sessió de les corts republicanes a Espanya, celebrades en Figueras, i va tornar a València per a mediar en el colp de Casat – Besteiro a la cerca d'una pau digna. Quede llavors bloquejat en el Port d'Alacant i capturat pels franquistes.En 1936 Miguel de Unamuno, un altre dels anomenats sants laics, mentres escrivia "El Ressentiment Tràgic de la Vida", davant del rumor d'assassinat de Rodriguez -Fornos ja vaticinava "a qui d'esquerres afusellaran a l'entrar a València els falangistes?... A Peset". En 1939 Juan Peset va ser denunciat per tres metges falangistes, entre ells el doctor Francisco Marco Merenciano (1903-1954), director del Psiquiàtric de València, president del Tribunal Depurador de la Diputació de València i membre del Tribunal Depurador de Magisteri. En la guerra Peset va treballar en un Hospital Militar mentres que Marco en el Socorro Blanco. Immediatament Peset va ser separat de la seua càtedra de medicina legal, que ostentava des de 1916, i va ser donada com auxiliar Marco Merenciano, el qual el va denunciar eixe mateix dia. Entre les declaracions acusatòries de Marco Merenciano destaquem : "Va ser l'encauzador o dirigent de la política d'esquerres d'esta capital; sent una figura de relleu i significació per la seua influència moral i donada també la seua categoria social per tractar-se d'un catedràtic de la facultat de Medicina". Eixos mateixos motius van ser pels que havia sigut condemnat Julián Besteiro.Marco Merenciano era inseparable dels jóvens psiquiatres Juan José López Ibor (1908-1991) i Pedro Lain Entralgo (1908-2001), els que residien en el col·legi major "Beat Juan de Ribera" de Burjassot i junts editarien la revista "Norma" (1935). El psiquiatre Carlos Castella del Pi, alumne de López Ibor en 1943-1946, en les seues memòries "Pretèrit Imperfet" Deia : "Marco era una gallina d'escassos vols al costat d'Ibor i Laín". Peset va demanar ajuda a Laín i Ibor, els que van ser membres del Consell Nacional de Falange des del 9 de setembre de 1939. López Ibor no va fer res per Peset a pesar que este el considerava com el seu "deixeble predilecte". La diferent actitud de Lain arreplegava el testimoni: "em cap l'amarga satisfacció d'haver acompanyat de despatx en despatx, implorant clemència, a la que prompte seria la seua viuda".Castella del Pi continuava recordant: "Marco era un catòlic sectari fins a extrems que van haver de fer-lo terrible en els anys de postguerra". Efectivament, en 1942, davant d'un auditori falangista asseverava: "el marxisme, volguts col·legues, és una malaltia i en les nostres mans esta en gran part el seu tractament". Segons el psiquiatre Enrique González Duro en la seua obra "Els psiquiatres de Franco": Marco Merenciano era un exponent del "franquisme psiquiàtric" els màxims exponents del qual serien Lopez Ibor i Antonio Vallejo Nagera (1889-1960), que van donar cobertura ideològica a la repressió franquista i per a ells el marxisme era una patologia psiquiàtrica.El doctor Peset Aleixandre va ser condemnat a mort el 4 de març de 1940 però amb petició d'indult. La delegació provincial de sanitat de Falange, en la que estava Marco Merenciano va recórrer la sentència i va ser tornat a condemnar mort el 25 de març sense possibilitat d'indult. Va ser afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. L'actuació del doctor Peset durant la Guerra Civil diríem que va ser la d'un "sant laic", salvant vides de combatents republicans en els Hospitals Militars de València i Castelló, fent el mateix en la rereguarda amb les vides de dretans i religiosos perseguits per elements extremistes. Ressaltem com última evocació de la seua categoria humana la carta de despedida a la seua esposa i fills que diu: " El destí m'ha triat com a instrument del seu injust dolor. Confie, segur en Déu, que algun dia la meua pàtria vos tornarà el meu nom com el d'un ciutadà que papes va fer mes que servir-la complint els seus deures legals"En el 2007 es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica que obliga als ajuntaments a retirar els símbols del franquisme. A Llíria continua existint una placa commemorativa de Marco Merenciano. Valga almenys en honor a Juan Peset Aleixandre este record.
Firmat: Pedro Vicente, Paco Gil, Paco Frontera i Manuel Civera – Col·lectiu "Julián Besteiro" Publicat per Levante-EMV el 26 de febrer del 2008.