PESET ALEIXANDRE

Mencionava José Ortega i Gasset a Pablo Iglesias com un "sant laic". Perquè així entenem que Juan Bautista Peset Aleixandre és un altre de què podem anomenar "sants laics". Va nàixer en 1886, home intel·ligent on els hi haja, als 22 anys tènia 5 carreres universitàries: Medicina, Ciències, Dret, Química i Mecànica. Va exercir la medicina a Sevilla de 1910 a 1916, tornant a València com a Catedràtic de medicina legal exercint fins a 1939. En 1931 va ser Vicerector de la Universitat de València i rector des de 1932.Per les seues conviccions socials i polítiques, dimitix del càrrec davant de l'arribada al poder del govern dretà, sent substituït per Fernando Rodríguez-Fornos (catedràtic de patologia medica i president de l'Institut Medique Valencià) . Peset va ser president d'Esquerra Republicana de València i en 1936 va ser diputat del Front Popular amb 84.106 vots, el mas votat de tota la província. L'1 de febrer de 1939 va participar en l'última sessió de les corts republicanes a Espanya, celebrades en Figueras, i va tornar a València per a mediar en el colp de Casat – Besteiro a la cerca d'una pau digna. Quede llavors bloquejat en el Port d'Alacant i capturat pels franquistes.En 1936 Miguel de Unamuno, un altre dels anomenats sants laics, mentres escrivia "El Ressentiment Tràgic de la Vida", davant del rumor d'assassinat de Rodriguez -Fornos ja vaticinava "a qui d'esquerres afusellaran a l'entrar a València els falangistes?... A Peset". En 1939 Juan Peset va ser denunciat per tres metges falangistes, entre ells el doctor Francisco Marco Merenciano (1903-1954), director del Psiquiàtric de València, president del Tribunal Depurador de la Diputació de València i membre del Tribunal Depurador de Magisteri. En la guerra Peset va treballar en un Hospital Militar mentres que Marco en el Socorro Blanco. Immediatament Peset va ser separat de la seua càtedra de medicina legal, que ostentava des de 1916, i va ser donada com auxiliar Marco Merenciano, el qual el va denunciar eixe mateix dia. Entre les declaracions acusatòries de Marco Merenciano destaquem : "Va ser l'encauzador o dirigent de la política d'esquerres d'esta capital; sent una figura de relleu i significació per la seua influència moral i donada també la seua categoria social per tractar-se d'un catedràtic de la facultat de Medicina". Eixos mateixos motius van ser pels que havia sigut condemnat Julián Besteiro.Marco Merenciano era inseparable dels jóvens psiquiatres Juan José López Ibor (1908-1991) i Pedro Lain Entralgo (1908-2001), els que residien en el col·legi major "Beat Juan de Ribera" de Burjassot i junts editarien la revista "Norma" (1935). El psiquiatre Carlos Castella del Pi, alumne de López Ibor en 1943-1946, en les seues memòries "Pretèrit Imperfet" Deia : "Marco era una gallina d'escassos vols al costat d'Ibor i Laín". Peset va demanar ajuda a Laín i Ibor, els que van ser membres del Consell Nacional de Falange des del 9 de setembre de 1939. López Ibor no va fer res per Peset a pesar que este el considerava com el seu "deixeble predilecte". La diferent actitud de Lain arreplegava el testimoni: "em cap l'amarga satisfacció d'haver acompanyat de despatx en despatx, implorant clemència, a la que prompte seria la seua viuda".Castella del Pi continuava recordant: "Marco era un catòlic sectari fins a extrems que van haver de fer-lo terrible en els anys de postguerra". Efectivament, en 1942, davant d'un auditori falangista asseverava: "el marxisme, volguts col·legues, és una malaltia i en les nostres mans esta en gran part el seu tractament". Segons el psiquiatre Enrique González Duro en la seua obra "Els psiquiatres de Franco": Marco Merenciano era un exponent del "franquisme psiquiàtric" els màxims exponents del qual serien Lopez Ibor i Antonio Vallejo Nagera (1889-1960), que van donar cobertura ideològica a la repressió franquista i per a ells el marxisme era una patologia psiquiàtrica.El doctor Peset Aleixandre va ser condemnat a mort el 4 de març de 1940 però amb petició d'indult. La delegació provincial de sanitat de Falange, en la que estava Marco Merenciano va recórrer la sentència i va ser tornat a condemnar mort el 25 de març sense possibilitat d'indult. Va ser afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. L'actuació del doctor Peset durant la Guerra Civil diríem que va ser la d'un "sant laic", salvant vides de combatents republicans en els Hospitals Militars de València i Castelló, fent el mateix en la rereguarda amb les vides de dretans i religiosos perseguits per elements extremistes. Ressaltem com última evocació de la seua categoria humana la carta de despedida a la seua esposa i fills que diu: " El destí m'ha triat com a instrument del seu injust dolor. Confie, segur en Déu, que algun dia la meua pàtria vos tornarà el meu nom com el d'un ciutadà que papes va fer mes que servir-la complint els seus deures legals"En el 2007 es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica que obliga als ajuntaments a retirar els símbols del franquisme. A Llíria continua existint una placa commemorativa de Marco Merenciano. Valga almenys en honor a Juan Peset Aleixandre este record.
Firmat: Pedro Vicente, Paco Gil, Paco Frontera i Manuel Civera – Col·lectiu "Julián Besteiro" Publicat per Levante-EMV el 26 de febrer del 2008.