L´1 DE MAIG

L'1 de maig celebrem els èxits aconseguits pels treballadors de tot el món. Cap a 1874, la idea de dur a terme accions per a aconseguir una jornada de treball de huit hores va començar a estendre's des de distints llocs i sectors dels Estats Units. Els pioners a reaccionar fueron els obrers ferroviaris, els que van dur a terme una vaga que per setmanes va involucrar a 17 estats. Al poc de temps se van anar sumant diverses altres organitzacions, creant-se en 1881 la Federació Americana del Treball (American Federation Labor, AFL), hereva de l'anterior Federació de Gremis i Sindicats.Així, la Federació Nord-Americana del Treball va acordar en el seu Quart Congrés, de 1884, realitzar una vaga general l'1 de maig de 1886.L'1 de maig de 1886, als Estats Units es van declarar 5 mil moviments laborals. Al voltant de 190 mil treballadors van iniciar la vaga i prop de 150 mil van obtindre la seua demanda amb amenaça de desocupació.A finals de maig, altres 50 mil obrers van aconseguir el reconeixement legal de la seua nova jornada de treball.Fou durant la celebració del Congrés Socialista de París de 1889, quan els socialistes europeus van decidir adscriure's de manera oficial al moviment del Primer de Maig, però ja en este congrés es rebutjava de ple la celebració d'eixa jornada a través de la vaga general i a favor de la reducció de jornada. Per als socialistes es tractava d'abandonar els llocs de treball per un dia, lo que va acabar per dotar a la jornada d'un caire festiu, passant-se en molts llocs a anomenar-se el dia de la festa dels treballadors. Esta actitud acabaria per aprofundir les divisions entre els anarquistes i socialistes europeus.La primera vegada que es va celebrar el Primer de Maig en l'Estat Espanyol, fue l'any 1890. Un any abans, en el Congrés de París de la II Internacional s'havia acordat la celebració d'una manifestació universal per a eixa jornada de maig. Mentres els socialistes, basant-se en els acords de París, desitjaven una jornada de lluita i reivindicació a través de les vies legals, els anarquistes pretenien aprofitar per a posar en pràctica el seu temut instrument de lluita : la vaga general. Un dels periòdics llibertaris de l'època, El Productor, publicava un manifest en què es llegia : «La llibertat no es demana ; es pren [...]. La jornada de huit hores no l'obtindrem amb pacífiques manifestacions i amb inútils i servils peticions ; l'obtindrem imposant-nos, i la imposició està en la vaga». En la manifestació de Madrid va predominar el criteri socialista, i la celebració del Primer de Maig no va passar de ser un míting i una concentració pacífica de treballadors.

Són molts els anys que han passat des d'aquells esdeveniments que van marcar un abans i un després en la lluita obrera.Però al meu parer, el futur no el podem veure amb optimisme.La crisi econòmica , és aprofitada per diferents sectors per a intentar retallar drets socials.Els treballadors no hem de quedar-nos immòbils davant de tals esdeveniments.Els sectors mes conservadors de este país ens parlen d'abaratiment de l'acomiadament, flexibilització del mercat laboral, aument de la jornada laboral, etc.No han sigut estos els elements que han provocat la crisi econòmica , si no polítiques econòmiques basades en un capitalisme salvatge sense cap tipus d'ètica.Per tot això, apel·lant a l'esperit de maig del 1886, hem de demandar als nostres representants polítics que l'eixida de la crisi no porte un retall de drets socials dels treballadors i que aposten per unes polítiques econòmiques basades en un capitalisme-ètic que permeta anar creixent el sistema de benestar europeu.