Hui, 14 d´abril es complixen 78 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola.Moltes coses s'han escrit d'aquells anys ,però m'agradaria recordar a alguns dels ciutadans de Llíria que van lluitar per la llibertat, la democràcia i la justícia.José Maria Peñarrocha Bori va nàixer en Llíria el 19 de març de 1907, en el si d'una família de jornalers.Va iniciar els seus estudis a l'edat de set anys.Aquella escola, basada en el model tradicional no va ser del grat de Peñarrocha que molt prompte va haver de començar a treballar i va abandonar l'escola.Va treballar en una finca situada en el “Mas del Frare” que era propietat del terratinent J.M.Lleó.Va continuar la seua educació en l'escola nocturna parroquial, fins que als 12 anys va conéixer l'existència de l'escola nocturna de la Societat Obrera L'Espiga.L'Espiga va ser creada en 1909 i adherida a la CNT en 1916.El sindicat mantenia les classes nocturnes gratuïtes per als fills dels treballadors.Les classes les impartia un professor del Cos Nacional de Magisteri, que donava classes en el col·legi Sant Miquel, August Roca Borrut.És en L'Espiga, on va nàixer la seua afició a la lectura i a la cultura en general.Va ser llavors, quan va entrar en contacte amb les obres de Kropotkin,Malatesta i altres autors que van fer créixer el seu interés per l'anarquisme.Va ser als 19 anys anomenat secretari de la CNT en Llíria.Peñarrocha va ser un home de profundes idees llibertàries i fortes conviccions pacifistes.En 1928 va fugir a França per a escapar del servici militar en plena dictadura de Primo de Rivera. Va ser detingut per no tindre documentació legal i repatriat a Espanya, on va realitzar el servici militar a Cartagena i Madrid.Durant els anys de la Segona República va ser el líder de la CNT en Llíria i un dels dirigents comarcals més importants de la dita formació.En 1936 van arribar notícies de la detenció a Barcelona de l'antic director de La Banda Primitiva entre 1908-1914 Julián Palanca Masia.El mestre Palanca es trobava detingut en el barco “Uruguai” .Peñarrocha acompanyat per Gomez “el solito”, van prendre rumb a Barcelona per a alliberar al mestre Palanca.Una vegada alliberat, van viatjar a Llíria i el mestre va romandre amagat a casa del pare de Peñarrocha.A l'esclatar la guerra Peñarrocha va formar part del Comité Executiu Popular representant a la CNT, el comité ho formaven membres d'Esquerra Republicana , UGT i la CNT locals.Peñarrocha sempre es va manifestar contrari a la repressió incontrolada que es va viure en la rereguarda republicana, i va actuar per a evitar alguns assassinats de propietaris i persones de dretes com el sacerdot Luis Martí.A finals de març de 1939 va esperar inútilment a Alacant l'arribada d'un barco que ho poguera traure d'Espanya.Junt un comissari comunista italià, va anar a València a peu salvant múltiples controls.Va viure cinc anys amagat a casa de son pare.En 1945 es translladá a València entrant en contacte amb el comité clandestí de la CNT.Al final de 1947 es va instal·lar amb la seua família en una casa de camp a Canet dels Valls al terme municipal de Sagunt.Allí visqué més de vint anys amb identitat falsa. En 1974 va tornar a Llíria.José Maria Peñarrocha moriria en Llíria en 1992, a l'edat de huitanta-cinc anys.Per la seua banda, August Roca vaig témerres la guerra, va ser detingut i condemnat a cadena perpètua per impartir classes en L'Espiga.Lloc en llibertat a mitjan dècada dels cinquanta, continuá la seua activitat docent en l'acadèmia ”Edeta” .Hui en dia és recordat amb gran admiració pels quals van ser els seus alumnes.En Llíria hi ha un carrer dedicat a August Roca Borrut.
En l'any 1967 jo vaig conèixer a José Mª Peñarrocha i efectivament es trobava en una casa de camp, on record havia un gran dipòsit d'aigua. Aquest habitatge pertanyia al terme de Canet d'en Berenguer, prop de la platja Almardá (Sagunt). Va ocórrer que, havent-se'm desbaratat el cotxe per aqueixa zona i estar ja fosquejant, aní a demanar ajuda a l'única casa que per allí havia. Encara recorde tant la cara que va posar José Mª i sobretot la seua senyora quan els vaig dir que era de Llíria i que estava treballant en el Banc de València de Quartell. El semblant els va canviar per complet, quan al preguntar-me que família era els vaig dir que el meu pare era Luis Guardiola, el comptable de la Fàbrica de Sorio. Vam Estar conversant al voltant de dues hores, em va oferir la seua casa i si bé em doná salutacions per al meu pare, em va pregar que, sobre el seu parador, guardara la màxima discreció. Ho vaig visitar en repetides ocasions; doncs la veritat és que era un gaudi el poder estar escoltant a José Mª Peñarrocha. Són molts els qualificatius que se li podrien dedicar, per a ressaltar solament part de les seues virtuts, però sobretot vaig pensar que em trobava davant d'un home bo, amb unes sapiencias estupendes.
ResponderEliminarTambé vaig tenir la sort d'haver conegut de molt prop a D. Augusto Roca, doncs vaig ser alumne seu. Conèixer a D. Augusto i no sentir gens per ell era impossible. Haurà hagut molta gent bona en altres pobles i també a Llíria; però D. Augusto Roca és un valor tan benvolgut que solament aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo, podem valorar. Record amb la facilitat que ens ensenyava les demostracions geomètriques, o l'àlgebra i logaritmes, fins i tot molts diumenges acudíem diversos dels seus alumnes al seu xalet, en la carretera de San Vicente doncs altruistamente ens preparava per a aconseguir una beca d'estudis.
Va ser una mica meravellós l'haver pogut gaudir de l'amistat de D. Augusto Roca, i també ara poder-lo recordar amb la màxima estima.
Finalment, gràcies Pedro; doncs a l'haver-nos obsequiat amb aquest article sobre aquests dos llirians de pro, he sentit l'agradable sentiment de la nostàlgia i la gran alegria de poder exterioritzar el meu afecte cap a José Mª Peñarrocha i D. Augusto Roca.
Lluis Guardiola Baydal
Jose Maria i la seua dona Maria, dos grans persones, mai les olvidare.
ResponderEliminar